Dos alumnes de la UPC de Terrassa construeixen un cervell electrònic per comprendre l'humà
Gràcies a la construcció d'aquest cervell electrònic, altres estudiants del campus de la UPC a Terrassa l'utilitzaran per fer els seus experiments. Garganta i De San Fulgencio han creat una empresa pròpia de distribució d'equipament tècnic per a laboratoris.
Amb resistències, condensadors, bobines i amplificadors operacionals, Rosendo Garganta i Àlex de San Fulgencio han creat un cervell electrònic que seria l'equivalent a un cervell humà de 50 neurones. Aquest és el projecte de final de carrera d'aquests dos estudiants d'enginyeria industrial i d'enginyeria en automàtica i electrònica industrial a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la UPC. Programant adequadament els components electrònics i posant-los en forma de xarxa, han aconseguit simular el comportament de les neurones quan es comuniquen entre si dins del cervell.
Al món, ja hi a altres models electrònics de cervell, però el que s'ha construït a la UPC involucra xarxes complexes de neurones electròniques, i les conclusions a les quals han arribat són inèdites. Si més no, l'objectiu dels experiments era comprendre i imitar un sistema de màxima complexitat com el del cervell humà per millorar sistemes no tan eficients i poder aplicar aquest coneixement a la tecnologia. Després d'haver construït plegats aquesta xarxa de petits dispositius electrònics que simulen cèl·lules nervioses els dos estudiants van desenvolupar els seus respectius projectes.Rosendo Garganta tenia la missió de determinar les característiques estructurals de la xarxa de circuits electrònics necessària perquè la propagació d'informació es produís de manera eficient. «Volia construir una xarxa similar a les característiques del cervell que fos al més robusta i eficient possible.» Per això va reproduir el procés a través del qual les neurones sensorials emeten un missatge codificat en forma de potencials d'acció i es propaga a través d'una xarxa de neurones del sistema nerviós fins que arriben a un conjunt de neurones motores que activen un múscul i executen un moviment. Així, l'estudiant va trobar quina és l'arquitectura òptima d'una xarxa. Els resultats es poden aplicar per millorar qualsevol tipus de xarxa com l'elèctrica, d'aigua o de ferrocarrils. Però Rosendo Garganta va voler anar més enllà. Aleshores, va començar a atacar les neurones «per veure que succeïa en la transmissió d'informació». D'aquesta manera, estava simulant quina era l'evolució de malalties neurodegeneratives com el Parkinson, el Huntington o l'Alzheimer.
Per la seva banda, Àlex de San Fulgencio, va utilitzar el cervell electrònic per experimentar i estudiar el fenomen de la ressonància fantasma, que és l'efecte sonor que es produeix a l'oïda humana quan identifica el to d'un so complex format per múltiples freqüències. En aquestes situacions es pot percebre una freqüència que no forma part del so, el que s'anomena il·lusió de la fonamental perduda. De San Fulgencio va injectar senyals de diferent freqüència al cervell electrònic i va poder observar en detall per primera vegada per què i com es produeixen les ressonàncies fantasmes.
Font: El Punt
